El Shoyo Hinata és un nen que va a l'escola mitjana Yukigaoka i que sent passió pel voleibol. En el primer torneig en què participa, el seu equip perd davant de l'equip de l'escola Kitagawa Daiichi, on destaca el Tobio Kageyama, un jugador espectacular a qui anomenen "el rei de la pista". Un any després, coincideixen a l'institut i el Shoyo es vol venjar del Tobio.

El Shoyo Hinata i el Tobio Kageyama, que es recorden perfectament de l'únic partit en què s'han enfrontat, s'apunten a l'equip de voleibol de l'institut Karasuno, que en el passat havia estat un dels millors de la prefectura. L'entrenador, però, els diu que no els deixarà jugar fins que no s'avinguin. Ells, en lloc de fer-li cas, desafien els veterans de l'equip: si els guanyen, seran jugadors oficials del Karasuno.

El Shoyo i el Tobio es lleven d'hora per entrenar-se al matí i poder guanyar els veterans. Els companys d'equip els descobreixen, s'uneixen als entrenaments i els ajuden a millorar. Un d'ells, el Sugawara, fa entendre al Shoyo que el Tobio Kageyama ha de deixar de ser rival per ser company i aliat. Finalment, els dos nois comencen a avenir-se i a compenetrar-se en el joc.

És el dia del partit entre els veterans i els principiants i malgrat que al començament no es coordinen, el Shoyo i el Kageyana aconsegueixen trobar la manera de combinar les seves habilitats en un atac ràpid perfecte. Es tracta d'una jugada que el Kageyana intentava fer amb l'equip d'abans i per culpa de la qual els seus excompanys van deixar-lo de banda. El Shoyo, però, és capaç d'entendre el que vol d'una manera gairebé instintiva.

Com que han guanyat el partit d'entrenament contra els veterans, el Shoyo i el Kageyana passen a ser jugadors oficials del Karasuno. Gràcies al professor Takeda, nou assessor de voleibol del Karasuno, l'Aoba Josai, un dels millors equips de la prefectura de Miyagi i institut on estudien molts exalumnes de la Kitagawa Daiichi, accepta disputar un partit amistós contra el Karasuno amb la condició que el Kageyama jugui de col·locador durant tot el partit.

El Shoyo està molt nerviós perquè disputarà el seu primer partit oficial com a jugador del Karasuno. Els veterans de l'equip intenten tranquil·litzar-lo, però comet molts errors. Contra tot pronòstic, el Kageyama l'ajuda a calmar-se i aconsegueix coordinar-se de nou amb ell per fer atacs ràpids. L'equip rival està bocabadat: els sembla increïble que un jugador tan baixet i un altre de tan egocèntric puguin funcionar tan bé plegats.

L'arribada de l'Oikawa, capità i col·locador de l'Aoba Josai i antic company del Kageyama és clau perquè aconsegueixin remuntar el partit. Però els del Karasuno no es donen per vençuts. Al final del partit, el professor Takeda explica que ha contactat amb un possible candidat molt experimentat per fer d'entrenador de l'equip.

El defensa lliure Yu Nishinoya compleix el càstig que li van imposar i ja pot tornar a jugar amb el Karasuno, però posa com a condició que torni l'estrella, l'Asahi Azumame. Mentrestant, el professor Takeda acaba convencent l'Ukai perquè faci d'entrenador i prepari els nois per disputar un partit amistós contra el Nekoma, un antic equip rival.

L'entrenador provisional Ukai organitza un partit d'entrenament entre el Karasuno i un equip d'aficionats del veïnat. Com que els falten jugadors, fa jugar amb ells l'Asahi Azumame, que té l'oportunitat de recuperar la confiança que va perdre després d'una sèrie de partits desastrosos i demostrar així que encara es mereix el títol d'estrella.

En el partit d'entrenament, l'Ukai s'adona que el Shoyo i el Kageyama s'entenen a la perfecció i que el Nishioya és un crac de les recepcions i l'Azumame, de les esmaixades. El Shoyo continua dubtant de les seves capacitats, però el Kageyama el convenç que amb la velocitat i el salt que té i les col·locacions que ell li fa, pot ser una estrella igual que l'Asahi Azumame, independentment de la posició en què jugui.

Durant la concentració l'Ukai dubta, però al final decideix que l'equip titular que s'enfrontarà a l'etern rival del Karasuno, el Nekoma, estarà format pels jugadors següents: Sawamura, Nishinoya, Azumame, Tanaka, Tsukishima, Kageyama i Hinata. L'equip està animat i unit: volen classificar-se com sigui per l'Interinstituts.

Durant la concentració a les muntanyes, el Karasuno s'enfronta al Nekoma. Els entrenadors de tots dos equips es coneixen de fa anys, de quan jugaven. El Shoyo també coneix un jugador rival, el Kenma, amb qui va coincidir mentre s'entrenava. El Kenma no té gaires aptituds físiques, però sap llegir molt bé la jugada dels rivals i no es posa gens nerviós. El Shoyo, en canvi, està molt nerviós i s'equivoca constantment... fins que s'adona que alguna cosa ha canviat en ell.

El Karasuno i el Nekoma juguen un segon set d'allò més disputat i al final, el Shoyo i els seus companys perden. Els membres de tots dos equips s'adonen que han jugat contra un rival molt bo i del qual poden aprendre coses i els jugadors del Karasuno decideixen que es venjaran i no tornaran a perdre mai més amb el Nekoma.

Ja s'han anunciat els aparellaments de l'Interinstituts i els jugadors del Karasuno s'esforcen al màxim en els últims entrenaments abans del campionat. El Hinata i el Kageyama cada matí fan una cursa i el Yamaguchi va a veure el Makoto Shimada, un membre de l'equip de l'Associació de Veïns, perquè li ensenyi a fer el servei flotant amb salt. D'altra banda, la Kiyoko troba una pancarta per animar l'equip.

El Shoyo i els seus companys estan emocionats i nerviosos. Han arribat ja al Torneig Interinstituts i veuen entrar els jugadors del Date Industrial, un equip que impressiona per la seva qualitat i per l'alçada dels seus jugadors. A la pista, el Karasuno comença el primer partit que li toca jugar demostrant al rival que no serà un contrincant fàcil. Sembla que els ànims i l'esforç comencen a donar fruits.

El Karasuno s'enfronta al Tokonami en el primer partit del Torneig Interinstituts. Al Tokonami hi juga el Hayato Ikejiri, que anava a l'escola mitjana amb el Daichi Sawamura. Tots dos jugadors havien estat bons amics i, de fet, el Daichi va animar el seu excompany a no deixar el voleibol. Paral·lelament, l'equip femení del Karasuno, que no obté gaires bons resultats, perd el partit que disputa en el Torneig d'Instituts de Voleibol Femení.

El Karasuno i el Date Industrial s'enfronten en segona ronda. El Kageyama, el Hinata i l'Azumane hauran de treure tot l'arsenal d'atacs ràpids per mirar d'ensorrar el poderós mur defensiu que formen els bloquejadors del Date, liderats pel gegant Aone, un jugador que té tant de corpulent com de cerebral.

L'entrenador del Karasuno decideix aplicar una doble rotació per alliberar el petit Hinata de la pressió implacable del gegant Aone, el bloquejador estrella del Date Industrial. Però quan arriba el moment decisiu del partit, tot dependrà de la capacitat de l'Azumane de travessar l'infranquejable mur de ferro que aixeca el Date.

L'equip del Karasuno es torna a enfrontar a l'Aoba Josai a la tercera ronda del torneig. La sorprenent tècnica del jugador més carismàtic de l'Aoba Josai, el Toru Oikawa, els posa al capdavant en el marcador. Però el Tobio Kageyama també té certs trucs preparats i no es deixa intimidar.

El Tobio Kageyama és substituït per un altre col·locador, el Koshi Sugawara, que entra a la pista disposat a posar fi a la bona ratxa de l'Aoba Josai i a animar els companys, que tenen la moral baixa. Potser no té el talent innat del Kageyama, però és observador i sap reconduir el partit. Malauradament, li toca servir al millor servidor de l'Aoba Josai, el Toru Oikawa, i el partit continua igualat.

Després de tornar a la pista, el Tobio Kageyama comença a comunicar-se amb els companys i a col·locar la pilota perfectament. El Kei Tsukishima, el jugador més alt del Karasuno, demostra que és un gran bloquejador. Amb ells, el Karasuno guanya el segon set. D'altra banda, i gràcies al Hajime Iwaizumi de l'Aoba Josai, sabem que a l'escola mitjana, el Tobio Kageyama i el Toru Oikawa eren grans rivals.

En el tercer set, l'Aoba Josai té una bona ratxa i comença a agafar distància en el marcador. Això obliga l'entrenador Ukai a prendre mesures dràstiques. Una d'elles és fer sortir a la pista el Tadashi Yamaguchi, un servidor de suport que no és gaire bo, per veure si pot capgirar el rumb del partit. Efectivament, la mesura funciona i el tercer set acaba en empat.

La igualtat en el joc i la llarga durada dels sets comencen a passar factura als jugadors de tots dos equips. L'Oikawa s'adona que el Kageyama ha entès la importància del treball en equip i que ja no és el rei solitari de l'escola mitjana. Per tant, li resulta més fàcil entendre com funciona la seva ment i llegir-li les intencions. És gràcies a això que, al final, l'Aoba Josai guanya el partit.

La derrota contra l'Aoba Josai ha estat un cop dur per als jugadors del Karasuno. Els grans, els de tercer, es plantegen cedir el protagonisme als de segon i primer i deixar l'equip. De totes maneres, ho farien una mica a contracor, i al final decideixen continuar jugant, almenys fins al Campionat Nacional de Primavera.