Seidl torna a la càrrega traient a la llum els baixos fons austríacs: en aquest cas, les múltiples i xocants activitats per a les quals es fan servir els soterranis a Àustria. Des d'un home que fa servir el seu per cantar òpera i com a camp de tir (segons el dia), a un altre que guarda els seus trofeus de caça, una dona aficionada als ninots de nadons aterridorament reals, nazis que queden per tocar la tuba i una sadomasoquista que treballa a Càritas, entre d'altres més. Tots tenen les seves obsessions (com les tenia en anomenat “monstre d'Amstetten”) i les guarden als soterranis.