Després de la mort del disbauxat Lluís XV, un grup de cortesans, llibertins radicals, són proscrits de la cort pel nou monarca Lluís XVI, més purità i que vol posar ordre a la cort. Alguns d'ells decideixen fugir cap als principats alemanys amb la intenció d'«exportar» el llibertinatge per terres septentrionals, tradicionalment més conservadores. Encara en terres franceses, s'aturen en un paratge conegut per ser punt de trobada de personatges dissoluts que s'entreguen sense contenció a les pràctiques sexuals més llicencioses. En aquest bosc, de nit, sota la pressió del moment històric, d'extenuació psicològica després d'anys de pràctiques llibertines, una sensació de saturació i buit s'apodera d'alguns d'ells, que es debaten entre la resignació pietosa i continuar amb la servitud cega a les exigències del desig.