El 1226, després de la mort de Francesc d'Assís, els seus amics més propers, entre ells santa Clara, parlen de la vida del sant. Francesc neix al si d'una família de rics venedors i viu envoltat de comoditats. Però un dia es troba cara a cara amb el patiment humà, i la seva existència canvia radicalment: l'existència de Déu se li va fer palesa a través dels pobres, i des de llavors va decidir viure com Jesucrist, renuncia a totes les seves riqueses i viu en comunió amb la naturalesa.