Charles Laughton (Scarborough, Yorkshire, 1 de juliol de 1899 - Los Angeles, Califòrnia, 15 de desembre de 1962) va ser un actor i director de cinema i teatre nascut a Anglaterra. Laughton era conegut per la seva intensa implicació en la feina, que ell considerava, més que una professió, un art creatiu a l'alçada de les creacions musicals, pictòriques o literàries. Rodanxó i de rostre no gaire agraciat, Laughton té por de no tenir possibilitats com a actor; sortosament, els seus professors li saben transmetre que allò que compta és el talent i la passió per la feina: Laughton treballarà incansablement i amb entusiasme en el seu aprenentatge. El 1926 obté la Bancroft Medal com a millor estudiant de la RADA i tot seguit comença la seva carrera professional sota el guiatge de Komissarjevski, a les ordres del qual debutarà al petit Barnes Theatre (als afores de Londres). Finalment arriba el seu primer paper com a protagonista en Mr. Prohack d'Arnold Bennet, que interpreta amb èxit i en què treballa amb l'actriu Elsa Lanchester, que esdevindrà la seva esposa el 1929. Durant aquest temps fa petites incursions cinematogràfiques, amb breus papers en tres curts experimentals. La seva estada als teatres de Nova York i Chicago crida l'atenció dels caçadors de talents de Hollywood, i Laughton signa un contracte amb la Paramount, que el vol per interpretar un capità de submarí embogit per la gelosia en Entre l'espasa i la paret, tot i que abans fa una pel·lícula per la Universal, The Old Dark House, com un dels viatgers atrapats pel mal temps en una decrèpita mansió. Laughton retorna a Londres amb la intenció de tornar a fer teatre, però un jove cineasta hongarès, Alexander Korda l'enreda per fer una pel·lícula The Private Life of Henry VIII, que esdevé la primera pel·lícula britànica a gaudir d'un gran èxit als Estats Units, i que enceta la col·laboració entre actor i productor. Laughton guanya l'Oscar per la seva interpretació del rei Enric i Korda esdevé amb aquesta pel·lícula el productor cinematogràfic més important d'Anglaterra.

Des de La nit del caçador fins a la seva mort, Laughton només va fer quatre pel·lícules: això sovint dona la idea equivocada que va estar relativament inactiu en aquest període. Res més lluny de la realitat: Laughton va continuar amb les seves gires de lectures al llarg de tota la geografia nord-americana; va treballar en televisió tant en programes dramàtics com a presentador; va col·laborar en diversos projectes, sovint desinteressadament, com per exemple, en representacions shakesperianes dirigides per l'innovador Paul Baker en la Baylor University, entre d'altres. A més, va preparar dues antologies literàries a partir de textos que llegia en les seves gires (vegeu bibliografia), i va enregistrar el doble disc The Storyteller, una recreació de les seves vetllades literàries que ve a ser també una mena de testament vital.