Lucille Désirée Ball Morton (Jamestown, Nova York, 6 d'agost de 1911 - Los Angeles, Califòrnia, 26 d'abril de 1989) va ser una actriu còmica estatunidenca. Gràcies a la sèrie de televisió I Love Lucy es va convertir en una de les estrelles més populars dels Estats Units. El 1925 va decidir ingressar en una escola d'art dramàtic de John Murray Anderson i va treballar com a model i corista. Allà coincidiria amb una altra futura estrella, l'actriu Bette Davis. Ball va deixar l'escola pocs dies després d'ingressar, ja que el seu professor va considerar que era massa tímida i que no tenia futur en la interpretació. El 1930 se'n va anar a viure a la ciutat de Nova York on es va convertir en model. El 1933 es va traslladar a Hollywood i va aconseguir ser contractada per Samuel Goldwyn com a noia Goldwyn, apareixent breument en diversos títols. Els anys 40 van ser clau per a l'evolució artística de Lucille i el seu casament amb el jove actor i músic cubà Desi Arnaz el 1940 va suposar tot un impuls a la seva carrera. Però el seu autèntic salt a la fama es va produir amb el seu programa radiofònic titulat My Favorite Husband, on des de 1947 representava a una esbojarrada mestressa de casa que va calar molt profund entre l'audiència estatunidenca. El programa va durar fins al 1951, any en què la CBS li va proposar traspassar el seu triomf a la televisió. Lucille va dir que sí, però volia el seu marit Desi Arnaz com a coprotagonista, petició que la CBS va acceptar de bon grat. Poc després, van iniciar la gravació d'I Love Lucy, una sèrie que va estar en pantalla sis anys, des de 1951 fins al 1957. Aquest gran triomf a la televisió va provocar que Lucille es despreocupés per la seva carrera cinematogràfica i a partir dels 50 en endavant protagonitzaria poques vegades alguna pel·lícula.